27. La urgència de coses importants

Aquests dies estem començant la catequesi a les parròquies. Espero que d'aquestes parròquies que han adoptat el llibre nou de catequesi (Jesús és el Senyor), en surti alguna que digui que, finalment!, amb els nous materials, la catequesi va com una seda. N'he vist alguns d'il·lusionats! Veurem a finals de curs com els haurà anat.

Vista la marxa dels esdeveniments, crec que la manera de fer dels nostres bisbes a propòsit de la catequesi recorda massa aquell missatge que sol arribar en tota campanya electoral. Els «bons» de torn pregonen com a gran mèrit seu que «ells es preocupen dels problemes reals de la gent»: el cistell de la compra, el transport urbà, el preu dels pisos, el cost de l'escola... Ells no fan com altres, que perden el temps parlant d'identitats, d'estatuts i d'infraestructures...

I en part tenen raó. Però en aquesta ambigüitat o ambivalència amaguen l'ou. Ja que no quedaria gens bé que diguessin les coses amb tota claredat, tal com es deduirien de la seva afirmació: «Nosaltres ens despreocupem de les coses importants i només ens preocupem de les urgents».

Els bisbes han solucionat (o, si més no, han intentat solucionar) alguns problemes immediats i urgents de la catequesi i sobretot de les catequistes: molts continguts, amb materials nous, acolorits i abundants per tirar endavant la sessió de catequesi.

Queda clar que es preocupen de les coses urgents. Està per veure que es preocupin igualment de les coses importants: la viabilitat d'un model catequètic que estan mantenint artificialment gràcies a les intubacions que li practiquen. El desencís de les persones implicades en la catequesi no és conseqüència d'una manca d'instruments, sinó d'un desajustament del sistema.

De tota manera, potser sí que han solucionat una cosa important, la sola cosa que de debò els preocupa: l'ortodòxia. Tant se val que els nens i nenes de la catequesi no entenguin res. El que compta és que diguin correctament això que no entenen.