05. El Catecisme de la CEE: un bon problema!

I, parlant de problemes, ja tenim un. El d'aquests dies. Encara que la cosa cueja des de fa unes setmanes.

Els fets són aquests. Sense que ningú a casa nostra en sabés res, ni es pogués imaginar res de semblant, cap a les acaballes del curs passat 2008-2009, va començar a córrer una notícia estranya, que ningú no sabia ben bé com prendre's. Es deia que el dia 1 de juliol, coincidint amb el primer dia de les VIII Jornades Interdiocesanes de Catequesis, els bisbes presentarien el «nou catecisme» per a l'Església Catalana.

Es veu que aquest «nou catecisme» resulta ser el mateix que ara fa poc més d'un any, el dia 7 d'abril de 2008, mons. Martínez Camino i mons. Xavier Salinas havien presentat a la premsa amb un desplegament mediàtic, mai no vist fins aleshores en ambients eclesiàstics. També és cert que el llibre que es presentaria enguany no seria ben bé el mateix ja que tindria una cosa nova. Deien que aquest any ens el presentarien traduït (tot?) al català. Efectivament els bisbes el van presentar el dia 1 de juliol, encara que ho van haver de fer a la tarda i no el matí com estava previst. Resulta que el matí van haver de traslladar-se a Vic per assistir al funeral del Dr. Josep M. Guix, bisbe emèrit d'aquella diòcesi.

El títol exacte del llibre que presentaven és: «Jesús és el Senyor. Catecisme de la Conferència Episcopal Espanyola». I com a peu editorial consta: «Conferencia Episcopal Española» (sic). Aquella tarda els nostres bisbes van signar públicament el decret que imposava el nou catecisme a l'Església de Catalunya. Per cert, el signat amb gran aparat, potser amb la secreta intenció d'escenificar una unitat col·legial que algú hauria pogut posar en dubte).

Algú dirà, potser, que si hi ha un decret dels bisbes, ja no hi ha res a dir... No seré jo qui els ho discuteixi. Però em permeto de dir que en aquest cas tampoc no hi ha res a aplaudir. Vam ser més d'un i més de deu, els qui aquella tarda a l'Aula Magna de la Facultat de Teologia no ens vam veure amb cor d'aplaudir els nostres bisbes mentre els vèiem signant el decret...

Això és el que aquí, en aquest bloc, voldria deixar clar: per què no vaig poder aplaudir, per què molts altres no van poder aplaudir aquella tarda del dia 1 de juliol. Jo que m'havia sentit captivat per els darrers missatges col·lectius dels nostres bisbes... aquella tarda em sentia descol·locat. Em semblava trobar-me davant un paisatge desconegut. El fil de l'argument que jo anava seguint, havia de portar segons totes les aparences a un desenllaç diferent del que tenia davant els ulls.

Si prenem una sola escena de la pel·lícula, li podem fer dir qualsevol cosa. Si prenen una seqüència ja ens resultarà més difícil inventar-nos un sentit. Si prenem el conjunt de les seqüències i imatges de la pel·lícula, ens resultarà impossible fer-li dir el que ens interessa. Voldria seguir pas per pas el procés de la renovació catequètica perquè ens sigui més fàcil entendre de què va la pel·lícula. (Continuarà!)