12. Què queda clar d’aquesta volta que hem fet

A algú li pot semblar que he anat a buscar l'aigua molt lluny... Res d'això. Volia fer veure només com a partir de l'aparició del Directori per a la Catequesi (1997), algunes conferències episcopals es van començar a moure per posar fil a l'agulla de la renovació catequètica, mentre que d'altres no sortien dels seus camins. Per això m'ha semblat convenient fer aquest tour d'horizon per tal que poguéssim veure quins episcopats s´hi apuntaven, i en quina línia ho feien. L'excursus que hem fet ens ha permès fer algunes constatacions :

1. Que els episcopats d'aquelles Esglésies de l'antiga cristiandat que ja des dels temps del concili Vaticà II havien estat i continuaven sent per a nosaltres una referents valuosos a l'hora d'encetar un diàleg amb la societat i cultura d'avui, tots hi són !
   
2. Que els bisbes que teníem a Catalunya ara fa 10 anys, també hi eren... i no desentonaven, gens ni mica; tot al contrari: van ser dels primers... i amb nota!
   
3. Totes aquestes propostes són coincidents en les seves línies mestres, ja que totes pouen del Directori General per a la Catequesi. Això vol dir que totes parteixen també d'un pressupòsit, entre altres, compartit i que expliciten amb més o menys vivesa. És el següent : ens unes poques dècades s'ha consumat un canvi social i religiós que des de feia segles s'anava covant i intensificant : ha fet realitat allò que pronosticava Karl Rahner ara fa mig segle, quan deia que «l'espiritualitat del futur ja no recolza en una convicció unànime, evident i pública, ni en un ambient religiós generalitzat, previs a l'experiència i a la decisió personals. L'educació religiosa usual fins ara, podria no passar de ser en endavant un aprenentatge molt secundari per a la vida religiosa». Per tant, si ha desparegut majoritàriamen la forma tradicional de la iniciació cristiana, queda en entredit el model de catequesi pensat per a aquest tipus d'inicació, i cal buscar un altre model que respongui a la nova situació en què ens trobem avui.
   
4. En la llista dels episcopats que s'han posat a fer els deures hi ha dues absències significatives: la Conferència episcopal italiana i l'espanyola. Cada una ha fet el seu curs i té la seva història. L'Església italiana ha desenvolupat una gran tasca catequètica ja des de l'immediat post-concili. Doneu un cop d'ull a aquesta presentació del fratel Enzo Biemmi, i us podreu fer càrrec de com funciona la catequesi. Hi ha hagut un procés continuat que l'ha portat actualment a una doble preocupació o prioritat: la dimensió evangelitzadora i la iniciació cristiana. (Llegiu aquest text preciós que els bisbes italians van publicar l'any 2004, El rostre missioner de les parròquies en un món que canvia).
   
5. Per la seva part, l'Església espanyola, pel que fa la catequesi està discretament a l'aguait del que fa l'Església italiana. Ho diu el catequeta salesià Emilio Alberich, president de la Associació Espanyola de Catequetes (AECA), membre de l'equip europeu de catequetes, professor emèrit de Catequètica Fonamental a la Universitat Gregoriana de Roma, i sevillà per més senyes, el qual fa una fina crítica a l'estil global dels documents catequístics que emanen de la CEE: « En relació amb els objectius pastorals s'expressa una preocupació particular pels continguts ortodoxos de la catequesi, i en aquest sentit s'anuncia la intenció de preparar nous catecismes, tant per a adults com per a joves i infants, 'a partir del Catecisme de l'Església Catòlica i el seu Compendi'» (n. 18). I a propòsit del document sobre «La Iniciació cristiana» (1998), que el SIC publicà en català, diu el mateix Alberich: «Els bisbes espanyols miren de prop l'exemple d'Itàlia, però, tenint en compte la situació religiosa a Espanya, prenen en consideració en primer lloc el procés tradicional de la iniciació cristiana, centrada en els infants i adolescents, posant l'accent en la seva revisió, amb tímides obertures vers les noves realitats dels catecúmens adults, dels infants no-batejats i dels adults allunyats que volen retornar a la fe. Els principals punts de referència són el Codi de Dret Canònic i el RICA (Ritu d'Iniciació Cristiana d'Adults). El document pren un to, en cert sentit, més legal i formal que no pas pastoral i obert a nous desenvolupaments. » (Catechesi, 76 (2006-2007/6) pp. 28-29)
   
6. Crec que no és fora de lloc ni exagerada l'observació que fa Alberich a propòsit de la «preocupació particular pels continguts ortodoxos de la catequesi». Crec que és la clau que explica el curs que ha pres l'orientació catequètica a Espanya. L'apreciació d'aquest experimentat catequeta no és una mera apreciació subjectiva, sinó que és una afirmació objectiva –susceptible de documentació– i que apareix a tort i a dret, a temps i a destemps, de forma ben conscient, i de forma potser no gaire conscient. Ho veurem.