07. El gir dels anys noranta (I)

La dècada del vuitanta es va tancar amb un fet històric de repercussions incalculables: la caiguda del mur de Berlín i la posterior caiguda del comunisme. Són molts els historiadors que afirmen que de la mateixa manera que el segle XX va començar el 1914, també va acabar el 1989. Tot l'ethos de modernitat va entrar en crisi, i dia sí dia també els post-moderns es cuidaven, no sols de recordar la vigència de la crisi, sinó també d'intensificar-la...

L'Església, va fent també el seu procés i posa fites noves per a un nou camí.

El «Catecisme de l'Església Catòlica» (1992)

L'any 1992 es va publicar el Catecisme de l'Església Catòlica (CEC) (en català va aparèixer el mes de juny de 1993). La constitució apostòlica «Fídei depositum», que es pot llegir a les primeres pàgines de l'edició del catecisme, té un paràgraf en què s'expliquen les intencions: «Aquest Catecisme no és destinat a substituir els catecismes locals degudament aprovats per les autoritats eclesiàstiques, els bisbes diocesans i les Conferències episcopals, sobretot quan han rebut l'aprovació de la Seu apostòlica. És destinat a encoratjar i a ajudar la redacció de nous catecismes locals que tinguin en compte les diverses situacions i cultures, però que guardin acuradament la unitat de la fe i la fidelitat a la doctrina catòlica.»

El CEC ha aconseguit una formulació reeixida de l'herència que ens han transmès vint segles d'història. La constitució apostòlica que fa de presentació el reivindica com a base per a una renovació. Queda per veure l'abast i l'orientació de la renovació i canvi que preconitza. Uns vaticinen que serà l'inici d'un redreçament i recuperació de la catequesi tradicional. D'altres pensen més aviat que aquest Catecisme tan ben aconseguit i tan travat podria molt ben ser el coronament , és a dir, la màxima expressió —el cant del cigne— d'un estil i model superats de catequesi? El futur té la paraula i la clau, i des d'aquest moment podem avançar que la publicació del Directori General de la Catequesi que seguirà uns anys més tard, representarà un tractament nou del Catecisme de sempre.

De tota manera i com a prova que l'exhortació que feia la constitució «Fidei depositum» en ordre a la redacció de nous catecismes locals, l'any 1994 els bisbes espanyols prenen la decisió de reelaborar a fons un catecisme per a infants publicat l'any 1982 que duia per títol: «Jesús es el Señor».Quan, quinze anys més tard, el catecisme renovellat serà presentat en societat, els bisbes reconeixeran que la nova versió era un fruit del CEC, el qual havia servit com a model inspirador i de referència. El president de la «Comisión Episcopal de Enseñanza i Catequesis» era aleshores mons. Antonio Dorado Soto i el vicepresident mons. José Manuel Estepa Llaurens.

El «I Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes» (1992-1994)

El mes de febrer de 1992, el bisbe Deig, que era el responsable de la pastoral catequètica, presentava a la resta de bisbes de la CET el projecte del que seria el I Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes. L'organitzaria el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) i se celebraria des de la tardor de 1992 fins a la primavera de 1994. En la seva preparació s'hi van implicar més de 8.000 catequistes de Catalunya i les Illes Balears. (I tothom sap que –quan es tracta de catequistes– parlar d'implicació no vol dir precisament passar l'estona...) Mitjançant preguntes que havien de respondre els participants es va fer una radiografia de la realitat. Es va poder constatar que –si arreu hi ha coses que no funcionen i no donen els fruits esperats– no ens ho podem explicar només per les limitacions de les persones: vol dir que és tot un sistema, un model, el que s'ha de replantejar globalment. La cloenda del Congrés tingué lloc el diumenge 15 de maig de 1994 a Barcelona, al temple de la Sagrada Família: El text íntegre del document final es pot consultar a la revista Catequesi (n. 122, maig-juny de 1994) I el podreu llegir si cliqueu aquí. En destaco tres paràgrafs (84-86) que per a la nostra reflexió tenen una importància cabdal:

«84 D'acord amb el que recomana el Directori General de Catequesi (DGC cf. Introducció i 117) i atenent la petició dels catequistes: Que s'encomani l'elaboració d'un Projecte comú de pastoral catequètica que encamini i animi la catequesi de cadascuna de les diòcesis de Catalunya i Balears.

85 Que aquest projecte articuli correctament la catequesi amb les altres formes d'educació de la fe i les altres accions pastorals de l'Església.

86 Que es posi en pràctica progressivament, a les parròquies, arxiprestats, zones pastorals o demarcacions.»

Concili Provincial Tarraconense (1995)

Aquell mateix any 1992, a casa nostra, concretament el primer diumenge d'Advent, els nostres bisbes anuncien la decisió de convocar un Concili Provincial (el CPT), i ens conviden a la seva preparació. Tres anys més tard, el CPT (1995) assumeix i fa seva la conclusió del Congrés que demanava un projecte global de Catequesi: és la resolució n. 7, que el Concili defineix com a «vinculant i prioritària».

D'altra banda el Concili havia insistit (llegiu el «davantal» i la resolució 1a.) en la peculiaritat socio-religiosa de la societat i cultura en què l'Església ha d'anunciar l'evangeli: «Sentim el goig d'anunciar l'Evangeli del regne de Déu, i el vivim en la nostra societat concreta, marcada per la secularització i pel pluralisme» (CPT 1.b) i «La primera actitud davant aquesta situació demana que el Concili Provincial Tarraconense assumeixi el context social en què es mou la fe cristiana» (CET 1.c). Dient que «assumeix el context social en què es mou la fe cristiana» i reconeixent que aquest context és el d'una societat «marcada per la secularització i pel pluralisme», el nostres Concili Provincial, de manera solemne, clara i irrevocable, declara superat el temps de la cristiandat a casa nostra. (Observem que és la mateixa constatació que els nostres bisbes havien fet deu anys abans amb «Arrels cristianes de Catalunya».