08. El gir dels anys noranta (II)

Els bisbes de França inviten a «Proposar la fe a la societat d'avui» (1996)

A finals de 1996, els bisbes de França fan públic un document que ha de marcar una fita, no sols a l'Església de França, sinó a tota l'Església d'Europa: «Proposar la fe en la societat d'avui. Carta als catòlics de França». Aquesta carta, la veurem citada també com «Rappport Dagens III. Proposer la foi...». Efectivament és el tercer de tres informes successius que els bisbes de França havien encomanat (1990-1996) a mons. Dagens, bisbe d'Angulema, i que aquest havia endegat amb un petit grup de professors i professores universitaris. Els primers informes, que havien estat fets públics com a esborranys, van ser objecte d'observacions, de crítiques i d'aportacions per part de molts grups, parròquies i comunitats.

La seva proposta és senzilla de línia: Parteix del fet que el canvi social i cultural multisecular ha experimentat en les darreres dècades unes transformacions tan profundes que estan posant dificultats serioses a la transmissió de la fe:

«Refusem tota nostàlgia d'èpoques passades, en les quals el principi d'autoritat semblava imposar-se de manera indiscutible. No somiem pas en un retorn impossible a aquella situació que s'anomenava la cristiandat.»

«En aquest temps que és el nostre, hem de repensar el model de transmissió de la fe: hem de passar «de l'herència a la proposició», i per fer-ho ens cal 'anar al cor de la fe'»

«Aquesta carta comporta tres fases o etapes que considerem inseparables i en les quals volem comprometre'ns amb totes les nostres Esglésies locals, amb la diversitat dels grups i d'organismes que les constitueixen.

»Es tracta, primerament, de mirar de cara la situació real de la fe viscuda: Comprendre la nostra situació de catòlics en la societat actual.

»Seguidament, es tracta de subratllar els punts forts i els punts sensibles de l'experiència cristiana, tal com sorgeixen d'aquest esforç de comprensió: Anar al cor del misteri de la fe.

»Finalment, es tracta de formular projectes perquè l'Evangeli de Crist sigui viscut i proposat efectivament en i per l'Església: Formar una Església que proposi la fe.»

La transcendència d'aquest text va més enllà de l'estricta Església de França. S'ha dit d'aquest document que ha estat un document «déclancheur», «el tret de sortida» d'uns plantejaments nous més evangelitzadors dins l'Església de molts països. Sense anar més lluny, els bisbes alemanys, en el seu document sobre «La catequesi en un món que canvia» (2004) citen explícitament a aquest document dels bisbes francesos.

Nota: Confiem que ben aviat (aquesta tardor) podrem disposar d'aquest text en català.

Directori General de la Catequesi (1997. En català, 1998)

Amb aquest Directori (DGC) arriba, no una fita més per a la renovació catequètica, sinó LA fita, la que obre la possibilitat d'uns camins nous.

Com articular el CEC i el DGC? El Catecisme deixa fixats els continguts de la fe. El Directori estableix uns criteris bàsics per a intentar camins nous, i més adequats a la cultura actual, per a proposar la fe avui i per a facilitar-ne la transmissió.

Quins són aquests criteris? Improvisant una síntesi personal –més endavant podré remetre a un text posterior més objectiu— podríem recollir els següents:

Obrir els ulls a la nova realitat en què ens trobem. Ho demana tota la quarta part del DGC. És el que feia el Concili Provincial Tarraconense en la seva resolució primera. És el que deien els bisbes francesos gairebé al començament de la seva Carta als catòlics de França:

La centralitat de la comunitat cristiana: com a comunitat que en la catequesi «engendra» nous fills. La catequesi ha de deixar de ser «un servei més» que presta la comunitat, i s'ha de convertir en un acte de donació de vida. A què treu cap preparar nombrosos infants en la catequesi si no hi ha una comunitat viva que els aculli i en la qual s'insereixin? La comunitat els diu: «Veniu i veureu!» i els convida a la catequesi.

La perspectiva missionera, evangelitzadora, de tota catequesi: «La «missió ad gentes», sigui quina sigui la zona o l'àmbit on es dugui a terme, és la responsabilitat més específicament missionera que Jesús va confiar a la seva Església i, per tant, és el paradigma del conjunt de l'acció missionera de l'Església. La «nova evangelització» no pot suplantar ni substituir la «missió ad gentes», que continua sent l'acció missionera específica i una tasca principal.» (DGC, n 59)

Tota catequesi s'ha d'inspirar en el «catecumenat baptismal»: «El model de qualsevol catequesi és el catecumenat baptismal, que és una formació específica que porta l'adult convers a la professió de la seva fe baptismal la nit de Pasqua».Aquesta formació catecumenal ha d'inspirar, en els seus objectius i en el seu dinamisme, les altres formes de catequesi.» (DGC, n 59)

«La catequesi d'adults» és la forma principal de catequesi i matriu de totes les altres: «La catequesi d'adults, pel fet que va adreçada a persones capaces d'una adhesió plenament responsable, ha de ser considerada com la forma principal de catequesi, la qual totes les altres, sempre necessàries, sens dubte, s'ordenen en certa manera». Això implica que la catequesi de les altres edats l'ha de tenir com a punt de referència, i s'ha d'articular al seu voltant en un projecte catequètic coherent de pastoral diocesana.» (DGC, n 59). La catequesi actual està centrada sobre la infància. El DGC demana centrar-la sobre els adults.

Una «catequesi al servei de la iniciació cristiana» (DGC nn. 65-67) Des dels anys vuitanta, la catequesi ha intentat adaptar el seu llenguatge i adoptar els nous mitjans de comunicació. Aquesta preocupació, no cal dir, continua sent del tot pertinent i d'actualitat. Però reconeguem-ho d'una vegada, amb això ja no n'hi ha prou ! I per si fos poc, sabem que fins i tot desplegant les tècniques de comunicació més modernes, les més sofisticades, no necessàriament arribarem a «connectar» amb les expectatives espirituals dels homes i de les dones d'avui. Allò que delegen «els cercadors de Déu» (i tots en som!), és capbussar-se en una experiència fundadora que després els permeti de recórrer als llenguatges de la fe. Ens estem trobant amb un capgirament: ja no es tracta de primer explicar per després viure alguna cosa, sinó al revés es tracta de poder viure primer una experiència forta, i deixar després que la paraula doni raó del que hem viscut. La catequesi actual està centrada sobre les explicacions i parteix de les explicacions. El DGC demana que es visqui primer el misteri cristià, la vida cristiana, —en la litúrgia, sobretot— per tal que després les paraules i explicacions ajudin a fer entendre l'abast del que hem viscut.

Nombroses conferències episcopals van començar ben aviat a recórrer aquests camins. Hi tornarem més endavant.